martes, 3 de noviembre de 2009

¿POR QUÉ NO SE CALLAN?!!

Hoy, igual que el resto de días, me pregunto por qué sigo leyendo el diario…

La noticia no tiene que ver con la urbanización, ni tan siquiera con su Ilustrísima, pero sí que tiene que ver con estos políticos de pacotilla que tenemos en nuestro país y que estarían más guapos calladitos.

El periódico habla de que la explosión de gripe A agrava la falta de pediatras en nuestro sistema sanitario. Este tema lo conozco muy bien, mi trabajo en urgencias de pediatría me hace estar al día constantemente.
Me enerva leer comentarios como:

Encara que tots els CAP ofereixen «atenció pediàtrica» –eufemisme que inclou tant la visita d’un metge de família a un nen malalt, com la d’un pediatre–, aquests doctors no sempre estan disponibles per assumir les urgències infantils, i el resultat d’això és que, com van explicar ahir algunes mares joves que viuen al Vallès Occidental, les infermeres receptores dels centres de salut els acaben suggerint el següent: «Feu com totes les mares i porteu el nen a les urgències de l’hospital».

Las enfermeras no tenemos potestad para enviar un niño a urgencias, lo hace el médico. Lo que realmente ocurre es que si llaman al CAP y piden hora les dan cita para dentro de dos o tres días, por tanto, van al hospital que no han de pedir hora ni han de dejar de asistir al trabajo porque pueden acudir al servicio de urgencias durante las 24 h.


El doctor Josep Maria Argimón, responsable d’aquesta assistència al Servei Català de la Salut, va admetre ahir que no hi ha pediatres d’urgències en tots els CAP, però va assegurar que «cap nen deixa de ser visitat si el porten a un CAP, sigui l’hora que sigui». En els casos relatats ahir, però, això no va ser així.

Que me diga el Sr. Argimón dónde hay pediatras de guardia a partir de las ocho de la noche.

«Com a concepte, el CAP no és un servei d’urgències –explica Argimón–. Ara bé, sí que aconsellem als metges de família i als pediatres que es deixin forats en l’agenda diària, en previsió que al llarg del dia arribi algun cas urgent, algun nen molt malalt». Aquestes circumstàncies abunden aquests dies i, segons les previsions dels epidemiòlegs, encara abundaran més durant les cinc setmanes vinents.

Vamos a ver, si un niño se pone enfermo y está en su casa, ¿quién decide a dónde le lleva? Lo deciden sus padres. ¿Quién dice si es urgente? Lo dice el médico. Por tanto, no todos los niños que acuden al servicio de urgencias son urgentes y podrían ir perfectamente al CAP.

Contractar més pediatres és difícil perquè no hi ha metges a l’atur, asseguren els tècnics de la Conselleria de Salut, però aquesta escassetat, afegeixen, no ha d’impedir que tots els nens nascuts a Catalunya tinguin un pediatre assignat. Com que aquest pediatre no sempre atén al CAP més pròxim al domicili familiar del nen, «el millor» és que, si el malalt no és un nadó menor d’un any, utilitzin el telèfon del Sanitat Respon –902 111 444–, o que demanin al CAP que enviïn un metge al seu domicili, proposa Argimón.

Tiene razón, no hay pediatras en paro, los médicos se quedan pendientes de superar las difíciles pruebas del MIR, por lo que o no pueden acceder a la especialidad o bien no acceden al hospital que quieren por falta de plazas disponibles. En el hospital que trabajo tienen el mismo número de vacantes para residentes de pediatría que hace 20 años. Por tanto, bajen el listón en el MIR y aumenten el número de vacantes para estudiar la especialidad.

«Encara que, de moment, la demanda no és gaire elevada, i ni tan sols els hospitals infantils estan saturats, no hem de perdre de vista que al desembre arribarà la grip que afecta els més grans de 65 anys», recorda Argimón, per afegir que llavors sí que és previsible que passin les saturacions de cada any en els serveis d’urgències.

El domingo acudieron 187 niños al servicio de urgencias de pediatría del hospital durante una guardia de 24h. Esto supone una lista de espera de entre 4 y 5 horas…si esto no es saturación en urgencias que baje Dios y lo vea!!
El personal que asistía: un pediatra adjunto, dos residentes de pediatría, uno de cuarto año y otro de primer año, y un residente de familia de primer año. Dos enfermeras, una de ellas con poca experiencia en pediatría y una auxiliar que era su primer día en urgencias.
No sé cómo va a acabar este tema, pero si no se arregla, la mitad de la plantilla sanitaria acabará de baja por estrés laboral…cosa que no ocurre en los despachos, ni cuando se dan conferencias de prensa que se alejan tanto de la realidad diciendo tonterías.
Anna García

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Sembla que els hi es mes facil importar "metges" d'alguns paísos sud americans o del Orient Mitjà que baixar les proves del MIR. La qualitat del servei no importa al departament de sanitat, a Mataró ara fà no massa es va cesar a un metge que despres de mesos treballant va resultar no estar titulat. Farà uns vint anys a mi personalment em van oferir la titulació de dentiste per part d'un funcionari d'una embaixada centre americana, tot degudament registrat i fins i tot amb justificants d'haber residit en el país durant el temps de fer els estudis. T'imagines fent-te una extracció de caixal del seny.

JORDI FORT

Anna García dijo...

I d'altres que seria millor que no tinguéssin el títul...
No m'extranya el que expliques, però ara serem europeus i tindrem un maravellós pacte de Bolònia que farà que els titulats siguin encara pitjors que abans...
Nosaltres tenim molts bons metges, no necessitem gent d'altres països, que també n'hi ha de bons, però no tant com els nostres.
Al govens només l'interessa el vot, no cuida als que cuidem i això provocarà un caos a la sanitat aquest hivern...vull equivocar-me, però jo estic fins els nasos i com jo la resta dels meus companys.

J.L.Rueda dijo...

No se callan porque son unos bocazas que no tienen ni puta idea de lo que hablan.

Me recuerdan algún político muy cercano, al que tenemos que soportar los vecinos de Dosrius.

L'Albert dijo...

Jo el que trobo vergonyos es el que cobra un metge de la seguretat social en comparacio a altres colectius.

Em sembla que als treballadors sanitaris s’els exigeix molt i sels paga poquet.

A veure quin dia veiem que a un cientific o un metge el fitxen per uns milions d’euros, o surten amb uns plan de pensions com els de la Caixa.

Anna García dijo...

No et pensis Albert que cobran tant, poder si els caps de servei, però no el metge normalet...els residents, que també són metges, són mil·leuristes...Els metges fan moltes hores, moltes guardies...estan molt millor pagats a l'estranger, la responsabilitat que tenen és molt gran...jo davant els pediatres em trec al barret...els que cobran de manera vergonyosa són els ronaldiños i tots aquests...hauríem de cuidar més als que ens cuiden i tenir-los molt més respecte i millor considerats...i mai, mai, deixant de estudiar, tenen molt poca vida famil·liar i l'estres els minar la sang igual que a nosaltres...encara penso que cobran poc!!

Eip, que jo tinc un pla de pensions a la Caixa obligatoriamente voluntari com tots els treballedors de la sanitat pública...

L'Albert dijo...

Del que em queixo Ana es del poquet que cobren i del gran esforç que han de fer, tant d'estudis com de dedicacio.
De la poca compensacio que tenen per el gran servei que ens donen.

Pot ser jo ho tenia tan clar que ho donaba per entes per tothom.

Anna García dijo...

Doncs si...i és veritat que manca pediatres, abans d'acabar la residència ja tenen ofertes per doquier...

Si jo tingués un fill i volgués ser metge...intentaria treure'l la idea del cap!!