Un día, navegando por la red, me topé con una pequeña autobiografía, mira por donde era la del alcalde del municipio donde resido. Al leerla descubrí las respuestas a mi pregunta en silencio: ¿qué le pasa a este hombre que gobierna tan mal? Le pasa que la política se ha convertido en monotonía y ya no le apasiona. Es un hombre con suerte que optó por la agricultura, cuando las motos dejaron de darle dinero, porque era lo único que sabía hacer. No se necesitan estudios ni pasar ningún tipo de oposición...con todo mi respeto a los agricultores ya que ejercen un trabajo muy duro y aportan tanta riqueza y salud a nuestra población. Por eso intento ayudarles evitando que se hagan barbaridades con el medio ambiente, evitando que se contaminen los acuíferos que regarán sus campos...
También da una explicación al por qué “le gusta jugar solo”, resulta que le viene de la infancia, la soledad le convirtió en autoritario, inventaba sus reglas y disfrutaba de sus juegos sin oposición. Y, claro, a estas alturas todavía no sabe que la política no es un juego, que no es una moto que tú decides cuando giras a la derecha o a la izquierda. La política es un proceso ideológicamente orientado a la toma de decisiones por parte de un grupo para la consecución de unos objetivos y no la de un solo individuo.
Y sí, yo también soy de la opinión que cuando una puerta se te cierra otra se abre en su lugar, lo malo es cuando te dan con la puerta en las narices.
Aquí os dejo el breve relato para que lo disfrutéis.
También da una explicación al por qué “le gusta jugar solo”, resulta que le viene de la infancia, la soledad le convirtió en autoritario, inventaba sus reglas y disfrutaba de sus juegos sin oposición. Y, claro, a estas alturas todavía no sabe que la política no es un juego, que no es una moto que tú decides cuando giras a la derecha o a la izquierda. La política es un proceso ideológicamente orientado a la toma de decisiones por parte de un grupo para la consecución de unos objetivos y no la de un solo individuo.
Y sí, yo también soy de la opinión que cuando una puerta se te cierra otra se abre en su lugar, lo malo es cuando te dan con la puerta en las narices.
Aquí os dejo el breve relato para que lo disfrutéis.
(He puesto una fotografía donde queda bastante favorecido. Toda autobiografía debe ir acompañada por una buena foto)
UN PETIT HISTORIAL D’EN JOSEP JO I MUNNÉ, QUE
ACTUALMENT ÉS ALCALDE DEL MUNICIPI DE DOSRIUS I
PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME
Em considero una persona apassionada pel que em toca viure a cada
moment, ja que durant la meva vida he tingut èpoques molt marcades,
que les he viscudes amb molta intensitat, però quan s’han acabat s’ha
obert una altra porta, impensable fins aquell moment, amb una altra
oportunitat tant o més apassionant que la viscuda.
Tot i això, em considero un home que he hagut d’afrontar tots els
meus reptes força sol.
De petit vivia en una casa de pagès, la meva germana tenia quatre
anys més que jo, i ja em vaig acostumar a haver de jugar sol, i així he
continuat fins al dia d’avui.
Tornant a la passió per les coses que em toquen fer, puc explicar que
quan tenia 16 anys no sabia diferenciar entre una moto de trial i una
moto de cros, més ben dit, a l’entorn en què vivia no hi havia aquestes
aficions. Un dia, concretament, el dia 30 d’agost, al cap de deu dies
d’haver fet els 16 anys, em varen convidar a una prova de trial. Va ser
un dia memorable, ja que va ser tanta la passió que el món de les
motos em va despertar, que al cap de quatre anys era subcampió
d’Espanya de la meva categoria.
Aquesta afició em va durar fins als 27 anys, essent corredor oficial de
la marca Montesa i l’últim any de la casa Bultaco, corrent campionats
d’Espanya, campionats del món, és a dir, una època apassionant.
Va haver-hi uns mesos en què la pràctica del trial es va convertir en
monotonia, aleshores se’m va ocórrer fer una sembrada de mongeta
tendra, ja que jo actualment em considero pagès de professió, tot i
que de jove no en volia saber res, malgrat que vivia en una casa de
pagès i els meus pares vivien del món del camp. Com ja us he dit,
quan tenia uns 27 anys vaig fer una sembrada, per iniciativa pròpia, i
aquella experiència va ser tan apassionant que vaig deixar les motos
per l’agricultura, això sí, els plantejaments, les idees, els experiments,
els vaig viure tot sol, malgrat que en moments puntuals contractava
algunes persones perquè m’ajudessin, principalment per recollir el fruit
del sembrat.
L’any 1991 un grup d’amics varen decidir posar-se en política i fer una
candidatura a les eleccions municipals. El dia que van fer la reunió per
parlar qui seria el cap de llista, jo no vaig poder-hi anar, degut a un
procés gripal, i em vaig haver de quedar al llit amb una febrada
històrica.
Els meus companys varen decidir que jo anés de cap de llista. Una
altra d’aquelles portes que se’m va obrir, ja que no tenia ni idea del
què s’anava a fer a un ajuntament, però a còpia d’anar-m’hi introduint
es va convertir en un repte i aquest repte es va transformar en passió i
aquí em teniu, actualment essent alcalde del municipi de Dosrius, amb
majoria absoluta, i president del Consell Comarcal del Maresme.
Cal dir, que l’any 1991, quan ens presentàrem per primera vegada a
les eleccions municipals vam treure el 15% del vots i vaig sortir jo com
a únic regidor, amb el partit que governava, que tenia majoria
absoluta. Les següents eleccions, l’any 1995, ja vam passar al 18%
dels vots, entrant dos regidors de la candidatura que encapçalava.
L’any 1999 ja vam treure el 38% dels vots, no tenint la majoria
absoluta, però governant durant el mandat de 1999 al 2003, que va
ser una mica convulsiu. Cal dir que aquest any 1999, el meu partit em
va proposar per president del Consell Comarcal del Maresme i vaig
ser-ho durant 4 anys.
L’any 2003, un altre cop les eleccions, vam treure més del 50% dels
vots, amb una majoria considerable, mantenint-me al Consell
Comarcal, no com a president, sinó com a responsable de l’àrea de
medi ambient.
A les últimes eleccions del 2007, la candidatura que encapçalo
repeteix la majoria absoluta i el partit em torna a proposar per ser
president del Consell Comarcal del Maresme, tot un repte una altra
vegada, però amb més coneixement de quines són les possibilitats i la
manera d’afrontar les qüestions a resoldre.
Actualment, continuo fent de pagès. Sóc conscient que representa el
meu equilibri per poder afrontar tots els reptes com a càrrec electe i, a
més a més, és la meva professió verdadera, ja que la política sempre
l’he entès com una cosa passatgera. Quan es converteixi en
monotonia, estic convençut que se m’obrirà una altra porta, tant o més
apassionant que la que em toca viure en aquests moments.
Dosrius, abril de 2009
UN PETIT HISTORIAL D’EN JOSEP JO I MUNNÉ, QUE
ACTUALMENT ÉS ALCALDE DEL MUNICIPI DE DOSRIUS I
PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME
Em considero una persona apassionada pel que em toca viure a cada
moment, ja que durant la meva vida he tingut èpoques molt marcades,
que les he viscudes amb molta intensitat, però quan s’han acabat s’ha
obert una altra porta, impensable fins aquell moment, amb una altra
oportunitat tant o més apassionant que la viscuda.
Tot i això, em considero un home que he hagut d’afrontar tots els
meus reptes força sol.
De petit vivia en una casa de pagès, la meva germana tenia quatre
anys més que jo, i ja em vaig acostumar a haver de jugar sol, i així he
continuat fins al dia d’avui.
Tornant a la passió per les coses que em toquen fer, puc explicar que
quan tenia 16 anys no sabia diferenciar entre una moto de trial i una
moto de cros, més ben dit, a l’entorn en què vivia no hi havia aquestes
aficions. Un dia, concretament, el dia 30 d’agost, al cap de deu dies
d’haver fet els 16 anys, em varen convidar a una prova de trial. Va ser
un dia memorable, ja que va ser tanta la passió que el món de les
motos em va despertar, que al cap de quatre anys era subcampió
d’Espanya de la meva categoria.
Aquesta afició em va durar fins als 27 anys, essent corredor oficial de
la marca Montesa i l’últim any de la casa Bultaco, corrent campionats
d’Espanya, campionats del món, és a dir, una època apassionant.
Va haver-hi uns mesos en què la pràctica del trial es va convertir en
monotonia, aleshores se’m va ocórrer fer una sembrada de mongeta
tendra, ja que jo actualment em considero pagès de professió, tot i
que de jove no en volia saber res, malgrat que vivia en una casa de
pagès i els meus pares vivien del món del camp. Com ja us he dit,
quan tenia uns 27 anys vaig fer una sembrada, per iniciativa pròpia, i
aquella experiència va ser tan apassionant que vaig deixar les motos
per l’agricultura, això sí, els plantejaments, les idees, els experiments,
els vaig viure tot sol, malgrat que en moments puntuals contractava
algunes persones perquè m’ajudessin, principalment per recollir el fruit
del sembrat.
L’any 1991 un grup d’amics varen decidir posar-se en política i fer una
candidatura a les eleccions municipals. El dia que van fer la reunió per
parlar qui seria el cap de llista, jo no vaig poder-hi anar, degut a un
procés gripal, i em vaig haver de quedar al llit amb una febrada
històrica.
Els meus companys varen decidir que jo anés de cap de llista. Una
altra d’aquelles portes que se’m va obrir, ja que no tenia ni idea del
què s’anava a fer a un ajuntament, però a còpia d’anar-m’hi introduint
es va convertir en un repte i aquest repte es va transformar en passió i
aquí em teniu, actualment essent alcalde del municipi de Dosrius, amb
majoria absoluta, i president del Consell Comarcal del Maresme.
Cal dir, que l’any 1991, quan ens presentàrem per primera vegada a
les eleccions municipals vam treure el 15% del vots i vaig sortir jo com
a únic regidor, amb el partit que governava, que tenia majoria
absoluta. Les següents eleccions, l’any 1995, ja vam passar al 18%
dels vots, entrant dos regidors de la candidatura que encapçalava.
L’any 1999 ja vam treure el 38% dels vots, no tenint la majoria
absoluta, però governant durant el mandat de 1999 al 2003, que va
ser una mica convulsiu. Cal dir que aquest any 1999, el meu partit em
va proposar per president del Consell Comarcal del Maresme i vaig
ser-ho durant 4 anys.
L’any 2003, un altre cop les eleccions, vam treure més del 50% dels
vots, amb una majoria considerable, mantenint-me al Consell
Comarcal, no com a president, sinó com a responsable de l’àrea de
medi ambient.
A les últimes eleccions del 2007, la candidatura que encapçalo
repeteix la majoria absoluta i el partit em torna a proposar per ser
president del Consell Comarcal del Maresme, tot un repte una altra
vegada, però amb més coneixement de quines són les possibilitats i la
manera d’afrontar les qüestions a resoldre.
Actualment, continuo fent de pagès. Sóc conscient que representa el
meu equilibri per poder afrontar tots els reptes com a càrrec electe i, a
més a més, és la meva professió verdadera, ja que la política sempre
l’he entès com una cosa passatgera. Quan es converteixi en
monotonia, estic convençut que se m’obrirà una altra porta, tant o més
apassionant que la que em toca viure en aquests moments.
Dosrius, abril de 2009
Anna García
No hay comentarios:
Publicar un comentario