Divendres, 18 de desembre de 2009 - 11:01h Del. Tarragona
--------------------------------------------------------------------------------
EL DPTOP concedeix ajuts per a la millora de 10 urbanitzacions de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Baix Penedès
Els municipis beneficiats són Querol, Aiguamúrcia, Cabra del Camp, Puigpelat, L'Albiol, Riudecanyes, Pratdip, Maspujols, Mont-roig i El Montmell
El conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, ha resolt avui la primera convocatòria de la Llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits, atorgant 9,9 MEUR per a redactar els plans de millora de 36 urbanitzacions, situades en altres tants municipis. Les subvencions es destinaran a finançar la redacció dels Programes per a regularitzar la situació urbanística de les urbanitzacions, redactar els projectes que han de permetre completar-ne les obres o proveir-les de serveis.
El Parlament va aprovar el passat mes de març la Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Aquesta Llei té per finalitat afavorir la finalització de les obres d’urbanització i la dotació dels corresponents serveis amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels seus residents, i assolir la seva integració en el municipi. Per a aconseguir aquest objectiu, la Llei va crear, a més de diferents mesures d’ordenació i gestió urbanística, els instruments financers destinats a incentivar la realització per part dels ajuntaments de les actuacions que permetran el compliment de les seves finalitats.
9,9 MEUR per ajudar als ajuntaments a redactar els projectes
Entre aquests instruments s’inclou un fons per tal d’obrir una convocatòria de subvencions dirigida als ajuntaments, amb la voluntat d’ajudar-los a elaborar els Programes d’adequació. Aquests programes consisteixen en el conjunt d’actuacions administratives necessàries per a iniciar i executar la regularització de la situació urbanística de les urbanitzacions, per a completar-ne les obres, per a proveir-la dels serveis corresponents i, si s'escau, per a reduir-ne parcialment o totalment l’àmbit inicialment previst d’urbanitzar. El programa d’adequació ha d’establir les determinacions necessàries d’ordre jurídic, tècnic, econòmic i financer per a completar el desenvolupament urbanístic de la urbanització, d’acord amb el planejament vigent o amb el que es consideri convenient redactar i aprovar.
El DPTOP va obrir aquesta primera convocatòria d’ajuts, dotada amb 9,9 MEUR, el passat 23 d’octubre, amb una molt bona acollida. Un total de 130 municipis van presentar projectes per a 215 urbanitzacions. A l’hora de concedir aquests ajuts s’han prioritzat els municipis amb més urbanitzacions i s’han tingut en compte la superfície del terme municipal ocupada per aquestes àrees, l’antiguitat en l’ocupació de les urbanitzacions i els dèficits de serveis bàsics, entre d’altres. S’han prioritzat, així mateix, d’acord amb el que estableix la llei, els projectes que preveuen una reducció de l’àmbit a urbanitzar i que encara no hagi estat desenvolupat. Així, per exemple, els municipis que redueixen de manera significactiva l’àmbit de la urbanització (més d’un 20%) són el Montmell, Querol, Pontons, Sant Martí de Llèmena, Sant Salvador de Guardiola i Pals.
Ajuts per a 36 municipis
Així, el conseller Nadal ha resolt avui, d’acord amb la proposta feta per la Comissió d’avaluació del Fons per a la regularització d’urbanitzacions, atorgar 9,9 MEUR a 36 municipis per a redactar els Plans d’adequació d’altres tantes urbanitzacions.
URBANITZACIÓ MUNICIPI COMARCA SUBVENCIÓ
Mas Bermell Querol Alt Camp 300.000
Mas d’en Parés Aiguamúrcia Alt Camp 300.000
Mas del Plata Cabra del Camp Alt Camp 194.605
Les Boveres Puigpelat Alt Camp 289.650
La Rovellada Colera Alt Empordà 300.000
La Rimbalda Pontons Alt Penedès 300.000
Can Mitjans Avinyonet del Penedès Alt Penedès 300.000
Serra Alta Els Hostalets de Pierola Anoia 300.000
Masia del Solà Monistrol de Calders Bages 300.000
El Graell Sant Salvador de Guardiola Bages 152.000
River Park El Pont de Vilomara i Rocafort Bages 300.000
La Guàrdia Calders Bages 300.000
Ca l’Enrich Castellgalí de Calafell 2 Bages 294.04
Can Xesc Sant Vicenç de Castellet Bages 300.000
Mas Enric i Can Prat Catellbell i el Vilar Bages 300.000
Masies Catalanes L’Albiol Baix Camp 300.000
Mar deRiudecanyes Riudecanyes Baix Camp 298.484
Planes del Rei Pratdip Baix Camp 240.000
Roca Bruna Maspujols Baix Camp 300.000
Masos d’en Mont-roig Blader del Camp Baix Camp 300.000
Mas Nou-Mas Semi Castell- Platja d’Aro Baix Empordà 300.000
Mas Tomasí Pals Baix Empordà 230.900
Torre Moratxa Torroella de Montgrí Baix Empordà 144.975
Can Canonge Corbera de Llobregat Baix Llobregat 300.000
Finca Oasis Olesa de Montserrat Baix Llobregat 115.500
Talaia Mediterrània El Montmell Baix Penedès 300.000
Can Lloses-Can Marcer Sant Pere Ribes de Garraf 300.000
Les Palmeres Canyelles Garraf 300.000
Molí d’en Llorenç Maià deMontcal Garrotxa 283.650
Vall de LlémenaII i III Fase Sant Martí Llémena de Gironès 300.000
Can Canyamars Dosrius Maresme 212.482
Can Domènec Tordera Maresme 300.000
Castellar d’Indies Sant Cebrià de Vallalta Maresme 300.000
Font Montnegre Sant Iscle de Vallalta Maresme 273.430
Cantaperdius-Club Segre Os de Balaguer Noguera 270.280
Vall Major del nucli d’Utxesa Torres de Segre Segrià 300.000
9.900.000
Altres ajuts: per a les obres i els parcel·listes
En els propers mesos es convocaran també dues altres línies d’ajuts complementàries, previstes per la Llei, dirigides tant als ajuntaments com als parcel·listes. En el primer cas, seran préstecs per a ajudar als municipis a executar les obres d’urbanització i, en el segon cas, ajuts destinats a persones grans propietàries de les parcel·les. Aquests ajuts seran assumits per l’Institut Català del Sol i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i es regularan mitjançant les corresponents convocatòries, actualment en preparació.
Urbanitzacions sense planejament ni serveis
La Llei s’adreça a les urbanitzacions construïdes entre 1956 i 1981, destinades inicialment a segones residències i que actualment són ocupades en la seva majoria per habitatge principal. Durant aquell període es varen iniciar un gran nombre d’urbanitzacions que van ser comercialitzades sense comptar, en molts casos, amb l’adequat procés de planejament urbanístic, previsió de serveis, ni dotacions de sanejament o energia.
En aquest sentit, s’aposta per a aconseguir una adequada ordenació urbanística de l’àrea residencial, mitjançant les corresponents figures de planejament. A més, en els casos on encara sigui possible, s’aposta també per la reducció de la superfície de les urbanitzacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys amb l’objectiu de preservar territoris no aptes per a la urbanització i reduir costos pels ajuntaments i els parcel·listes.
El procés d’elaboració de la Llei va comptar amb la participació i el consens de la Cambra de Parcel·listes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i de nombrosos ajuntaments. Així, es van crear grups de treball amb les entitats municipalistes i amb la Cambra de Parcel·listes per tal d’acordar el contingut de la Llei.
2.300 urbanitzacions amb 625.000 residents potencials
Es calcula que a Catalunya existeixen aproximadament un total de 2.300 urbanitzacions, on podrien viure gairebé 625.000 persones, amb 333.000 parcel·les, de les quals només s’ha desenvolupat la meitat de l’edificació que permetrien. Unes 400 urbanitzacions estan situades en sòl no urbanitzable, de les quals el 70% es van iniciar abans de 1975.
Les principals mancances que encara avui arrosseguen aquestes àrees residencials(segons un estudi de la Diputació de Barcelona referides a l’àmbit de la seva demarcació), són els següents: el 61% tenen dèficits pel que fa a la pavimentació; el 55%, a l’abastiment d’aigua; el 60%, a infraestructures de sanejament, i el 62%, a enllumenat públic.
Més informació sobre l'actualitat del DPTOP a http://blocs.gencat.cat/ptop/
Anna García
Creixement?
-
Ja parlen de creixement per al 2014?
A veure. Aquesta història la hem viscut cada any. Pero ja no tenen CAP
credibilitat. Cada any la mateixa història.
Vul...
Hace 11 años
4 comentarios:
Hola Ana, soy vecino de Can Canyamars, yo, ya he recibido la carta informandome de lo que tendría que pagar, bien mi pregunta es la siguiente, ¿éste dinero del que hablas también me descontarán algo, o se supone que se lo quedará el Ajuntamiento, la verdad es que ya no me fio del gobierno que tenemos.
Saludos.
Hola...Pues este dinero se lo dejan al ayuntamiento para gastos de proyectos y demás papeleo.
Cuando recogimos las firmas para pedir ayudas al ayuntamiento,nos quejamos de que pagamos impuestos a cambio de nada y la Sra Garrido nos contestó que no era cierto, que el consistorio había dado 100.000€ para la realización del proyecto de reparcelación y del de urbanización, a parte de los 18.000€ más por haberse equivocado en el primero y tener que solicitar uno nuevo.
Respondiendo a tu pregunta, estoy convencida que no sólo no nos lo van a descontar, sino que nos lo van a cobrar, de hecho la carta con lo que tienes que pagar te dice claramente que no es un precio definitivo, por lo que cargar unos 300€ por vecino en concepto de cualquier cosa nueva que surja será fácil para ellos y les devolverá lo prestado.
Esta nota de prensa publicada en el DOGC me pareció interesante darla a conocer a los vecinos de Canyamars para que nos despertemos un poco y veamos que no está la cosa tan lejos de realizarse, estos del gobierno no dejan dinero a cambio de nada.
Además,en la nota prensa también dice que próximamente se establecerán dos tipos más de ayudas, una para que el ayuntamiento pague al constructor y otra para los parcelistas. Esta última se reduce a los supuestos que han descrito en la ley: mayores de 65 años y con residencia en Canyamars o bien familia monoparental...el resto no tienemos dificultades económicas.
La ayuda al ayuntamiento la hace INCASOL, presta el dinero para hacer la obra y nosotros le devolveremos los eurillos...el problema está en CÓMO, CUÁNDO y en CUÁNTO TIEMPO.
El ayuntamiento sólo hace de intermediario, todo el dinero que preste la Administración nos lo van a cobrar...debemos andarnos con mucho ojo...y no fiarnos de los gobernantes del consistorio, todo es propaganda electoralista.
Para no enfadarme mucho intento mirarlo de otra manera, pienso: cuando me hice la casa necesitaba papeleo de notario, arquitecto, etc...todo eso lo pagué yo. Ahora el ayuntamiento quiere hacerse una urbanización nueva por haber dejado deteriorar la que ya tenía,donde ya vivimos nosotros...¿quién tiene que pagar el papeleo?...y al final me acabo enfadando.
Espero haber respondido a tu pregunta...
Un saludo,
Y no desesperes, creo que nos tendrán que ayudar si quieren recuperar el dinero, o bien tendrán que embargarnos y ahora quieren los eurillos, no las propiedades.
Yo soy optimista, todo saldrá bien...¡suerte con la loteria!
Hola Anna, fa temps que no em puc dedicar als blogs per questions de feina, però de tant en tant encara m'hi passeigo.
Jo no seria tant optimista, ho sento, però l'únic motiu per involucrar-hi a l'INCASOL es per evitar la presió veinal sobre els ajuntament. M'explico, si l'ajuntament ha de fer les obres, pagant els veïns, els propis veïns intentaran forçar al ajuntament a buscar preus mes econòmics i eliminar tot el que no es necessari. Al intervenir l'INCASOL, l'ajuntament ja no necessita els diners dels veïns, tant sols s'en ha de preocupar de quin contratiste li ofereix millor comisió, que en alguns casos pot rondar el !!!!40% del cost de l'obra a executar, ho dic perquè ho se, algunes obres he perdut per aquest motiu. Aquests diners, al contrari del que pensen tothom, no van a les butxaques dels politics, be, potser alguna cosa, la major part va destinada a finançament dels partits. Tots ho fan, i es fà desde obres, serveis basics, construcció d'hospitals, cursos de formació laboral (recordem el fa´mós cas del Fons Social Europeu)i perquè no, l'arranjament d'urbanitzacions. La funció de l'INCASOL no es altre que posar els diners perquè l'ajuntament no es veigi sotmès a presions i despres cobrar als veïns sense comptemplacions ni opcions a protestar, doncs al ser un organisme supra-municipal es molt dificil o impossible intentar negociar amb ells. L'única sortida possible que ens queda es una gran moguda i constant, apartant del mig a tothom que volgui buscar sutileses o pretengui mantenir més dialegs amb els nostres estafadors.
JORDI FORT
Hi estem d'acord Jordi.
Se quin és el paper de l'Incasòl, per això penso que és l'ajuntament com a mediador qui ha de afavorir les ajudes d'aquest organisme vers als veïns...però el problema és que l'ajuntament no vol, diu que sí, però ajustant-se a les ajudes que promou la llei, que no és la realiatat de la població.Per tant hem de fer pressió a l'ajuntament,ell és l'únic que pot aconseguir les ajudes...
Salutacions...i Bones Festes
Publicar un comentario